Qui festeja d’amagat,
juga de polissonada;
i vós, roseta encarnada,
per mi sempre hi heu jugat.

Just d’un moscard molt valent,
en feren cent bastiments
i cent llanxes canoneres,
taules, buffets I pasteres,
cent barcos per navegar.
I de lo que vaig deixar,
com ho varen replegar,
me va treure per comprar
Sa Jordana i S’Estepar
i es terme de Son Servera,
dalt a baix de sa ribera
i tot es pinar que hi ha.
Si Déu ho vol, n’hi haurà
per tot un any estellar,
i per formiguers cremar
nou mil anys a una terra.

Diuen que m’han demanada,
mu mare, i que heu dit que sí:
oh desditxada de mi
si amb un viudo m’heu casada!