Oh camí llarg de Ciutat,
a on vaig qualque vegada!
¿Em vols dir com t’has campada
aquest temps que no hi he estat?
Amb altri hauràs festejat
i et seràs enamorada,
i jo, roseta encarnada,
no me n’he mirada cap.

Cama-rotja i peu de crist
són qui m’embossen s’arada.
Oh, quin llaurar fa tan trist
lluny de vós, prenda estimada!

En arribar ja m’hi pos
an es costat de sa mare,
i li dic: -Digau-me ara :
¿voleu per gendre es meu cos?