Frissava que fos migdia,
i no era per dinar:
jo hi era per demanar
noves de vós, vida mia.

Amb so meu guiterronet
vaig encativar sa dona:
sentiu-lo quin modo sona;
alegra tot son indret.

En es carrer de sa Mà
t’enllestiren es papers,
perque xerrares demés,
i ara ja no hi pots tornar.
Ses jovenetes que hi ha,
si te veuen per allà
i te poren agafar,
totes te cerquen girar
sa butza a s’enrevés.