Tenc un garrover empeltat
de magraner, i fa figues
de tres castes; no te’n rigues;
jo les guard i no em menj cap.
Les guard per un desmenjat,
p’ets amics i ses amigues,
i ara tu me supliques
que te’n doni un bon grapat.

Jo te donaria sucre,
estimat meu, per menjar;
si no t’arrib a alcançar,
Déu sap qui en tendrá sa cupa!

Sebastià, pots entrar.
No estigues empegueït,
que, abans d’anar-te’n, anit,
es beure m’has de pagar.