Una criatura pura
no acerta en lo conversar.
Una flor en el món hi ha
que a ses rels es fruit fa
i té nom de criatura.
La margalida d’estepa.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Endevinalles
Poble
Santa Margalida
Núm de glosa
250
Volum
II
Altres cançons relacionades
Es sord Mulet escoltava
sa musica de Llubí,
i es cego Monjo va dir :
-Jo l’he vista dematí
damunt es puig, qui marxava.
Jo festeig a casa rica,
gent de planta i d’honor,
i dóna més resplandor
que qualsevol salamó
encès a l’altar major
diada de dominica.
Que ets de guapa, Catalina!
Jo mai t’acab de mirar!
Com ta mare t’engendrà,
¿a on degué anar a cercar
aqueixa llavor tan fina?
Tradicionari de Mallorca
