Una criatura pura
no acerta en lo conversar.
Una flor en el món hi ha
que a ses rels es fruit fa
i té nom de criatura.
La margalida d’estepa.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Endevinalles
Poble
Santa Margalida
Núm de glosa
250
Volum
II
Altres cançons relacionades
Jo voldria esser ses calques
d’allà on teixiu, amor;
patiria mon dolor
subaix de ses vostres plantes.
Si no em vols, sol resplendent,
no sé què cosa fer-tè;
no és afronta es morir-mè
de mal d’enamorament.
Vós teniu sa fia tenra,
però ja du cadenó.
M’heu de dar coca o flaó
o m’heu de voler per genre.
Tradicionari de Mallorca
