No me pegueu, mu mareta,
per amor del Déu del cel.
Si he rompuda sa gerreta,
ja la pagarà En Miquel.

A sa muntanya hi ha arboces
que maduren amb so sol,
i, si sa fia no em vol,
sa mare tirarà coces.

Jo només tenc uns calçons,
i encara són d’endiana;
jo festeig sa catalana
que té vint-i-nou faldons
i nou pareis de gipons.
i set dengues d’endiana.