- Tu qui fas de primatxer
i pretens fent fantasies,
què va que no m’endevines
un ase quants d’ossos té!
-Jesucrist morí en la creu,
i jo en sé l’hora i el dia,
no sé tal porqueria,
però poc me costaria
escorxar-te i sebre-hu.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Endevinalles
Poble
Esporles
Núm de glosa
213
Volum
II
Altres cançons relacionades
De Valldemossa partia
per avall per S’Esgleieta;
com veren sa pageseta,
ningú del món la volia.
Sa vostra fia és hermosa,
però té un accident:
que, onsevuia se rent,
tant si és bassa com torrent,
s’aigo roman oliosa.
Quan l’amo se passejava
content com un passarell,
va veure, dalt un revell,
que una cosa blanquejava.
S’hi acosta, i va esser sa pell
d’es xot que més estimava.
Quan la va tenir en ses mans,
que bé la se va mirar,
diu: -No és roegat de ca,
ni de voltor ni milà,
no és més que de gent de mar…
Ells fan carn, pitjor que cans!
Tradicionari de Mallorca
