Tenc sa boca d’es menjar
que no me serveix per beure,
i es dies que no em deix veure
sempre me fan dejunar;
som més lliquera que un ca
i per més de mil somades,
i en pic que ho don a ses cames,
ningú me pot agafar.
La locomotriu.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Endevinalles
Sóller
205
II
Noltros pescam a l’artet
i en sa nit sentim es gall.
Aigo damunt i davall,
i com no hem de tenir fred!
-Mu mare, deixau-m’hi anar,
a casa de sa veinada.
-Vés-hi, ma fia estimada;
torna quan voldràs tornar.
-Entre les vuit i les nou,
mu mare, jo tornaré.
-Ma fia, en haver estat prou,
a su-aquí t’esperaré.
Es dia que te n’anares,
tot lo dia vaig plorar;
no em poria agombolar
de sa pena que em deixares.