Debades vendràs, debades:
no n’hauràs la meva amor;
no l’haurà sinós un jove
d’es terme de Llucmajor.
No s’ho devia pensar
ell, el pobre malanat,
que li duguessen es cap
dins s’aprés de s’Heretat
d’allà on la va matar.
-Saps que en té, aquest!
-Saps que en té,
dins una mata,
de cagaions de rata!
(Es refereixen a diners)