“Sa taca de s’oli, se’n va”,
va dir s’olier que en duia;
“emperò sa de sa xuia,
com més freguen, més n’hi ha”.

-Una jove hem de casar, mar boneta;
una jove hem de casar, giraldeta.
-Veiau la qual voleu, mar boneta;
veiau la qual voleu, giraldeta.
-Ell serà Na Magdalena, mar boneta;
ell serà Na Magdalena, giraldeta.
-Triau-li s’enamorat, mar boneta;
triau-li s’enamorat, giraldeta.
-Ell serà En Sebastià, mar boneta;
ell serà En Sebastià, giraldeta.
-Serà el darrer cavaller, mar boneta;
serà el darrer cavaller, giraldeta.
-Codomina ha tombat, mar boneta;
Codomina ha tombat, giraldeta.
-Doncs, ¿qui les ha bombassat, mar boneta?
Doncs, qui les ha bombassat, giraldeta?
-Ja direu s’enamorat, mar boneta;
ja direu s’enamorat, giraldeta.
-Serà En Juanet Font, mar boneta;
serà En Juanet Font, giraldeta.
-Serà Na Magdaleneta, mar boneta;
serà Na Magdaleneta,giraldeta.
Si ella no el vol, diu:
-Que redol vint-i-un any, mar boneta;
que redol vint-i-un any, giraldeta.
O també por dir:
Bon llit de garroves rosses, mar boneta;
bon llit de garroves rosses, giraldeta.
O també pot dir:
-Bon llit de tresor, mar boneta;
bon llit de tresor, giraldeta;
coixineres d’un fil d’or, mar boneta;
coixineres d’un fil d’or, giraldeta.

La Mare de Déu un roser sembrava.
D’aquell sant roser en nasqué una branca,
nasqué Sant Ramon fill de Vilafranca,
confessor de reis, de reis i de papes.
Confessava un Rei qui en pecat estava:
lo pecat és gran, Ramon se’n desmaia.
Ramon se’n va a mar a llogar una barca.
El barquer li diu que són emparades.
No pot embarcar capellans ni frares
ni estudiants de la cota llarga.
Mirau Sant Ramon quina n’ha pensada:
A dintre la mar ja tira la capa,
amb l’escapulari gran vela aixecava
i amb el gaiatet la barca guiava.
Montjuïc ho veu, bandera posava.
Santa Catalina molt bé repicava;
la Seu ho sentí, correus enviava.
Tots los mercaders pugen dalt murada;
pensant que era nau, veuen que és un frare.
Veuen que és Ramon que la mar passava,
veuen que és Ramon que ha fet un miracle.