Ben bé es poria excusar
d’anar a Sóller a fer planta!
Jo em pens que aquesta berganta
d’alegria en dóna tanta
com una òliba que canta:
i si un tot sol s’enquantra,
un bon esglai sol pegar.
N’hi pren com un aubardà
qui, de desbuat que està,
dalt sa bístia no s’aguanta.

A vuitanta anys vaig entrar
en es quarto on vaig néixer:
no hi havia blat ni xeixa
ni lloc per posar es gra.

Garrida, si vos feis monja,
En Joan deixarà el món:
n’hi prendrà com la taronja,
que sucant sucant se fon.