Un dia devora es foc
uns faldons m’apedeçava,
un pam i mig ne mancava
i jo ho vaig embeure un poc.

Majorala de Son Serra,
Déu vos pag la caritat.
Que tengueu an es costat
tants d’àngels com grans de blat
hi ha colgats davall terra.

No em tornaràs veure, no,
es davant de sa camia,
en no ser per algún dia
que passis i ella estia
estesa a s’estenedor.