Voldria que Déu posàs
en el cel una envelada
per tota s’espigolada
de sa meva enamorada,
perque es sol no la tocàs.

Ses olives que coïu,
com toquen les vostres mans,
garrida, les convertiu
en perles i diamants.

Dissabte vespre vendré,
que vos haureu confessada:
si penitència us han dada
que no l’hàgeu acabada,
jo la vos aidaré a fer,
perque tal volta seré
causa que la us hauran dada.