De suquí veig Son Verí,
veig Son Marçal i Son Cós,
però no vos veig a vós,
això em dóna pena a mi.
Xineta meva garrida,
quan no te tenc a devora,
lo meu cor de tristor plora;
per viure em manca la vida.
Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
me basten ses entresenyes.