Penjoi penjava,
pelut passava;
penjoi caigué,
pelut s’ho menja.
Una gla caigué d’una alzina, i un porc se la va menjar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Endevinalles
Llucmajor
144
II
Cama-rotges i alitsons,
colissos i casconia,
un temps sa gent en vivia
ses mares i es minyons.
Saps que estava jo de bé,
qui a S’Allapassa segava!
De su-dins es sementer
veia es sogre qui em vetlava.
Si no t’alcanç, poré dir
que passes m’hauràs costades.
¿Saps quan me seran pagades?
Quan ses mans mos hauran dades,
garrida, i m’hauràs dit sí,
i l’endemà dematí
ja estaràn rescabalades.