Penjoi penjava,
pelut passava;
penjoi caigué,
pelut s’ho menja.
Una gla caigué d’una alzina, i un porc se la va menjar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Endevinalles
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
144
Volum
II
Altres cançons relacionades
Ja no hi ha temps que no torn,
i aquest no tornarà.
Si cantó he de voltar
per jo venir-te a cercar,
sa poca barba que et dà
quan Déu te principià
ja t’haurà tornada blanca.
No et ´namors d’aucell que canta
a’s capdamunt de sa branca,
perque, si s’alè li manca,
ja no el tornarà cobrar.
Animal de mala casta
que menja i no paeix:
de tant que s’enredoneix,
neix femella i mor mascle.
Una paparra, que, en haver-se inflat, és un rè.
En esser sa lluna posta
ja no dóna més claror.
Sa meva sang, bona amor,
és vermeia com sa vostra.
Tradicionari de Mallorca
