Penjoi penjava,
pelut passava;
penjoi caigué,
pelut s’ho menja.
Una gla caigué d’una alzina, i un porc se la va menjar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Endevinalles
Llucmajor
144
II
A mi me’n prendrà, estimada,
com es gat de Turixant,
que es morí miulant miulant
mirant una sobrassada.
En Jordà, damunt Cabrera
s’és alça molt furiós.
Bé fa trons de dos en dos
i es mal temps queda darrere.
T’entenc i sé de què vas;
conec bé la teva idea:
mira si som negra i fea,
però no m’enganaràs.