Penjoi penjava,
pelut passava;
penjoi caigué,
pelut s’ho menja.
Una gla caigué d’una alzina, i un porc se la va menjar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Endevinalles
Llucmajor
144
II
Aquesta apotecaria
farà prova, a Llucmajor.
Si per cas s’estrevenia
que tengués jo malaltia,
i ve sa dona o sa fia,
que no li umpli es tassó,
perque d’aqueixa llecor
em basta una brolleria.
Al•lota, cara de sol;
al•lota. cara d’estrella;
al•lota, tu ets aquella
que es meu cor d’altra no en vol.
Si tu et penses que jo mud,
és que vius molt enganada.
a mi me’n pren, estimada,
com la tórtora enviudada,
que mai la veuen posada
damunt abre de virtut.