Dissabte és demà passat
de la setmana cossera:
fadrí qui està enamorat
amb devoció l’espera.

Si no t’arrib a alcançar,
mai més de mi sabràs noves:
llocs estranys, barrancs i coves
serà lo meu habitar.

Deu anys vaig fer d’hortolà
i sempre un roser regava
i cap fuia li tocava
per por de roses danyar.
Si l’hagués vist mustiar,
hauria anat a cercar
aigo d’es pou de Llodrà,
d’aquella que no és salada.