No tenc ànima ni cos;
qualcú en sentir-me s’assusta;
no som de ferro ni fusta
i viure un moment no gos.
Dolenta és sa meva sort,
perque, tan prest com som nat
i dic allò que he escoltat,
me fonc tot d’una i som mort.
L’eco.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Endevinalles
Poble
Sóller
Núm de glosa
133
Volum
II
Altres cançons relacionades
A Llorito ja no hi ha
canyes per fer fabiols.
Estimada, si no em vols,
no t’hauré de donar pa.
P’es camí, com van a Lluc,
tot són mates i falgueres.
Oh Creu santa de Porreres,
conservau-mos en salut.
Es festejar, ¿saps com és?
Com sa fruita primerenca,
que amb una gelada es trenca,
s’esvauva i no queda res.
Tradicionari de Mallorca
