No tenc ànima ni cos;
qualcú en sentir-me s’assusta;
no som de ferro ni fusta
i viure un moment no gos.
Dolenta és sa meva sort,
perque, tan prest com som nat
i dic allò que he escoltat,
me fonc tot d’una i som mort.
L’eco.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Endevinalles
Poble
Sóller
Núm de glosa
133
Volum
II
Altres cançons relacionades
Horts i vinyes a Alaró
i olivars grans amb tafona.
Si et cases amb sa major,
jo em casaré amb sa segona.
Vós teniu un llantoner
penjat a la vostra cara.
Donau gràcies, estimada,
que el vos penjà vostra mare
i que el vos va posar bé.
A dins sa tanca d’es bous
oliva de dalt coïa.
Qualque olivera hi havia
que, p’es cappares, tenia
unes olives com ous.
Tradicionari de Mallorca
