Jo festejava a Alaró
una jove guapa i sana
i n’era tan puritana
que enfonyava sa magrana
p’es forat d’es rentador.
En Macià llauraria
amb una arada d’aubó:
es camp que fos de segó
i es parei, de formiga.
Jo som segador de Petra
i sols no sé safalcar:
si és curt, mal d’esquena fa,
i, si és molt llarg, m’inquieta.