M’enterren per dar-me vida;
d’aquí ve sa vostra sort;
i, per donar-me la mort,
me fan mala sa partida.
De mi surt es goig, sa vida
d’es més gran divertiment.
Som amic d’alegrar gent;
tenc un fii que a tothom gosa
i s’és fet tot una cosa
amb Déu, que és omnipotent.
La sarment, el cep i el vi
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Endevinalles
Sóller
115
II
Un jovenet hi ha a Esporles
estufat i ballarí
i va perdre p’es camí
es capell nou amb set borles.
M’estiren, me banyen,
me fermen p’es cos,
me posen dins forques
per lo meu conhort.
Fan la coa, pentinant una dona.
Cada vegada que et mir,
cada vegada que et veig,
m’agafen ganes de dir:
-Al•lota, ¿vols que et festeig?