Un temps, quan jo festejava
aquella flor sense olor,
no hi anava per amor,
sinó que d’ella em burlava;
i sa mare se pensava
que jo aguantava es timó,
i a jo, per fer de patró,
sa barca no m’agradava.

Mu mare em fa es matrimoni
amb un pobre carritxer
i mon pare me digué
que era ofici de dimoni.

Tothom me diu: “Lletja, lletja”,
i de lletja no hi puc res.
Tan bon mestre a mi m’ha feta
com la qui més gallarda és.