Es dos peus seuen damunt es tres peus,
qui menjava un peu;
hi va anar es quatre peus
i li pren un peu,
i es dos peus agafen es tres peus
i es quatre peus posen es peu
i es dos peus se menjaren es peu.
Un home assegut damunt uns trespeus o ferros del llar, menjava un peu de porc; hi va anar un ca i l’hi va prendre; l’home agafa els ferros i els tira al ca; aquest amolla el peu, i l’home se’l menja.
Més informació
Classificació
Endevinalles
Poble
Petra
Altres cançons relacionades
Jo no et vui ni t‘he mester.
Jo, de dones, ne tenc quatre.
En no ser fosses de plata
i que jo fos argenter…
Muletes, correu, correu,
fareu sa paia menuda,
perque, si la feis troncuda,
en s’hivern la hi trobareu.
Jo som amic d’En Daiò
i puc ’nar per onsevuia.
I si el dimoni el se’n duia,
no diria: ’Xa fer això!
Tradicionari de Mallorca
