Altres cançons relacionades
Prop de devuit anys tenia
quan me vaig enamorra,
a llivell de no mudar,
fins que fort me seria.
Veient que no em convenia,
estrella clara del dia,
que amb tu m-haguçes de casr,
me va esser precçis mudar.
Si amb aigo dest uis poria
lo teu cor mortificar,
me tiraria a plorar,
faria crèixer la mar
devuit passes cada dai.
I així content estaria
que, com la gent no ho veuria,
em venguesses a matar.
¿Parauletes com a mel
me deies, i m’abandones?
Recorda’t de ses persones
que et volien bé, Miquel.
Des que vós m’heu avorrit,
no m’he rentada sa cara,
ni sa roba m’he mudada,
ni m’he mudat es vestit.
Tradicionari de Mallorca
