S’estimat a mi em descansa:
diu que no festejaré;
i jo per ell no perdré
ningun sopar, d’enyorança.
Es cos de plata teniu,
i a los braços branques d’or;
duis un mirai en es cor,
i dins es cap, argent viu.
Estimada, vós teniu
amb cadenes es meu cor.
Sa comare em dà s’amor
i jo no la hi demanava:
tant de bé li desitjava
com la coloma al falcó.