Com a mi em veuran mudar
s’amor a ses Catalines,
aigos de fonts i cantines
ja no se n’encontrarà,
i es peixos de la mar
sortiran a pasturar
a guardes per ses marines.

Si no venia, jo hi ‘nava,
no poria més estar:
tan fort era el meu penar
com lluny d’ella me trobava.

La llet que vares mamar
Tonineta, el primer dia,
l’enconadora tenia
enteniment de Francina,
i a tu el te va donar.