Dingo-dango va entonat; són deu mil qui van amb ell; tots van vestits de vermei fora En Dingo-dango vell. Un cirerer.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Endevinalles
Estellencs
50
II
Na Catalina té un dengue que costà cent duros d’or, emperò no la vui jo, i qui la vol, que la prenga!
Comare, comare meva, comare meva, adiós; comare, regalau-vós, però no de cosa meva.
Tenc un cadastre a la Sala i un carro amb molts de doblers. Si em pensàs que me volgués, aniria a Na Marçala.