Sa vida d’es tafoner
és molt bona, si dormia,
però de sa nit fa dia:
sempre va de son endarrer.
A Ciutat ja no hi ha vall
ni peu baix de sa murada.
Si s’estimat m’ha deixada,
de pena farem un ball.
S’altre vespre somiava,
bona amor, que estava amb vós;
si em dèieu: “Decantau-vós”,
llavò més m’hi arrambava.