No t’enamors, joveneta,
del canari volador
que se’n va de branca en branca
festejant la flor millor.
Jo no sé com tu me dónes
tantes penes a passar!
Bastarien per matar
abres, plantes i persones.
Contenta estic com me crides;
senyal que m’has de mester.
-Aixeca’t, polit roser!
Ja dormiràs de gener,
que fas ses anits complides!