Cinc són els bous
que l’arada menen;
el camp és blanc
i la llavor és negra.
Els cinc dits de la mà, la ploma, el paper i la tinta amb què escriuen.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Endevinalles
Sóller
Anatomia, Bestiar boví, Camps, Eines medi rural, Jocs i entreteniments
4a5b4c5b
Assonant
4
32
II
319
A fira me’n som anat.
Mirau si l’he feta bona:
som baratada sa dona
amb un siurell, cap per cap.
I com me som cap guardat,
el m’han donat que no sona.
No tenc siurell ni tenc dona:
enganat per cada cap!
Encara que em devertesca,
dins mon cor tenc la tristor.
Que és de mal tenir amor
i un altre la posseesca!
A s’amor vaig dir un dia:
-¿Què faran aquests gerrers?-
Em va dir que no temés,
que menjàs i que begués,
que només se devertia.
I jo, sa por que tenia,
que no es devertís de més,
i que altri la se’n dugués,
i jo burlat romandria.