Margalida, es robiol
que tu em vares enviar,
es temps que el me vaig menjar
en tu sempre vaig pensar,
hermosa cara de sol.
Me pareix un cossiol
de roses damunt l’altar.
I de dins, hi va tenir
un gustet de margalida!
Es temps de sa meva vida
mai he menjat res tan fi.
Casi m’atrevesc a dir
que, un que està per morir,
si n’hi daven un boçí,
li farien cobrar vida.

Anyell de dues pastures
deu estar ben regalat.
Fadrí que en festeja dues
deu esser net de bondat.

Un pareier molt m’enutja;
un bover em dóna tristor;
però s’esterrossador
d’aquesta possessió
em mata es porc i sa trutja.