A vuitanta anys vaig entrar
en es quarto on vaig néixer:
no hi havia blat ni xeixa
ni lloc per posar es gra.
Em pensava, essent fadrí,
que la’m 'cabaria tota;
i ara jec ran de sa bóta
destapada, i no bec vi.
Al•lotes, aquell civil
que s’altre dia marxà
tenc per mi que va deixar
enyorança a més de mil.