Amb tanta sabiduria
mai se deu colgar dejorn.
Preguntau-li, sen Ramon;
antes de Déu criar el món,
¿ambe què s’entretenia?
Feia rodes.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Endevinalles
Llubí
Comunitat religiosa, Déu, Dia i nit, Religió i creences, Virtuts
7a7b7b7b7a
Assonant
5
11
II
317
-S’aigo, que és maina de Déu,
posada pel cristià,
no me n’has volguda dar:
que és ingrat aquest cor teu!
-No és que sia estat ingrat:
tu, que em vas amb traidoria!
Sang d’es meu cor te daria
si anaves amb lleialtat.
Si Déu mos proveïgués
de blat una bona anyada,
d’ordi, de xeixa i civada,
també que doble mos fes,
i faves que n’hi hagués
més que caramull de paia.
Ametlers i garrovers,
que en pegar-los espolsada,
en caigués una solada
que sa terra no se ves.
I, en estar en flor es cirerers,
que no hi hagués cap boirada,
i a sa vinya, sa cendrada,
Déu que no n’hi prometés.
Es batistes, vinaters,
en es trescolar vos fes
a cent quartins per somada.
I sa fia de la casa
un estimat nou tengués!
Entre pomera i noguer,
taronger i llimonera,
trob una dona grossera
que de brancons de figuera
fa ramells, i no està bé.
Ajuda’t i t’aidaré:
de ningú me fiaré:
només de Déu, perque té
la paraula vertadera.
També seràs sa darrera
de dones, que miraré.