Com tu seràs, Margalida,
a la vall de Josafà,
qui Déu te demanarà
si n’has feta bona vida,
tu respondràs atrevida:
–Un temps, com era fadrina,
un fadrí vaig fer penar.
Noltros venim de vermar
d’una vinya molt enfora:
a posta venim deshora,
perque havíem d’acabar.
A Sóller són brossat agres;
ja no ho han de demanar,
perque varen baratar
el Sant Cristo amb pastanagues.