-Cucuiades, ¿d’on veniu
ara en sa dematinada?
-De menjar xeixa robada,
però no m’han agafada
i per això “restituïu”,
“restituïu”, “restituïu”!

Val més un cap d’arengada
que una coa de pagell:
al•lota, en es teu cervell
hi falta una cuirada.

Jo sent tossir s’estimada.
Quin tossir té, més borrer!
Dic: -Senyor, causa en seré,
d’un festejar que vaig fer
i se será constipada.