Roseta, jo no em pensava,
quan aquest roser sembrí,
que altri n’hagués de galdir,
jo qui per mi cultivava.
-¿Quan t’embarques, quan t’embarques?
Ja pensaràs a venir-.
De defora vaig sentir
quan sa mare li va dir:
-Jo no vaig de Marcs ni Marques!
Tanta d’alegria ahir,
i avui tanta de tristor!
¿Que deu esser, oh Senyor,
que em dec haver de morir?