Altres cançons relacionades
Es blau mostra gelosia;
es vermei, que està inflamat;
es negre, que va endolat;
i es groc, desesperat;
i es verd, esperança mia.
Aquesta ja és sa darrera
que cantam, i mos n’anam;
per recordança deixam
es cor d’En Miquel Noguera.
Lo meu bé, que taia murta,
ja deu sentir bona olor!
També deu passar calor
taiant sa llarga i sa curta.
Tradicionari de Mallorca
