Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta baix i piadós.
Estrella purificada,
de tu em vaig enamorar,
i d’aleshores ençà
jo no faç sinó plorar
estant de tu departada.
Que de pena pas, i call,
separada de mon bé!
Me'n pren com lo formiguer
que crema davall davall.