Altres cançons relacionades
Maleït sigui s’Hort Nou,
s’hortolà i s’hortolana:
com hi vaig, sempre em demana,
de cada meló, un sou.
Un fadrinet amoròs,
com hi comença a anar-hí,
no s’atreveix a dir-lí
cap puntet dificultós.
I, com hi ha un any o dos,
ja muda de poceir,
i s’atreveix a di-lí:
-¿Voleu que romangui aquí,
bona amor, i jauré amb vós?
I ella respon amorós:
-Estimat, si fos per mi,
ja us hauria dit que sí.
Emperò hem d’advertir
a los nostros superiors.
Lo que hem de fer: esposar-mós,
i llevarem es que dir.
Quin solei tan emplomat
cau damunt s‘esquena meva!
Bartomeu, damunt sa teva
¿Déu que se n’ha descuidat?
Tradicionari de Mallorca
