Senyora Aina cavallera, esta nit ha somiat
que ha dormit a la carrera en un llit encortinat.
La cortina era de seda, la vànava de brocat
i els coixins on ella jeia eren de sucre esponjat.
Cada girada que feia, se’n menjava la mitat.

Sempre la veuen anar
mà a costat, ansa de gerra,
amb s’escudellam en terra,
de peresa d’escurar.

Com s’aixeta fa bon roi,
sa bugada va calenta.
P’es qui passa mal de ventre,
a sa Costa hi ha fonoi.