Sa madona d’es Racó
n’és com una cadernera:
se’n va de brancó en brancó,
tresca tota sa figuera.
L’amo, deixau-m’hi anar
a coir a sa llaurada:
jo no ho faig p’es pereier,
ni p’es parei ni s’arada,
jo hi som per un jornaler
qui em té sa vida guanyada.
Sa madona de sa Torre
aplanaria un castell;
sa d’es Rafal, un aucell
travat, no el faria córrer.