Muda, amor, si vols mudar;
muda, no estiguis per mi,
que, si esperes es meu “sí”,
antany ja el te vaig donar.
Quan fórem davant es puig
pegàrem un toc de corn:
-Gent d’es Rafal, fora son,
que sa novia vos fuig!
Que de pena pas, i call,
departada de mon bé!
Me'n pren com lo formiguer
a poca llenya que té.