De venir se va deixar,
i es per què, jo no el sabia.
Tan avorrit el tenia,
quan el veia que venia,
com es saig quan penyorà.
Una fadrina novella
que té molts d’enamorats,
¿són guerrers i van plegats?
Senyal que se riuen d’ella.
Oh puríssim ramell meu!
Treu es cap a sa finestra.
Voldria tenir es cor teu
tan arrambat an es meu
com es cabells a sa testa!