Perduda, l’haurem perduda la carta de navegar.
Nou mesos d’anar per aigo sense mai terra encontrar.
I, abans de los nou mesos, acabaren el menjar.
Hagueren de treure busca a qual ’vien de matar.
El capità de la banca busca curta va estirar.
Mariners treuen l’espasa per matar el capità.
Capità tragué la seva per sa vida defensar.
-Fadrins, ¿qual és de vosaltres qui alt l’arbre vulgui pujar?
Jo li daré dotze lliures i la nau seva serà,
i una filla que tenc bella la hi daria per casar.
En va sortir un de molt jove: -Jo dalt l’arbre vui pujar.-
Mentres que a l’arbre pujava, el jove es posa a plorar.
-¿De què plores tu, bon jove, de què plores ara ja?
-Es que he afinada una torre i dos colomins volar
i llavò una senyora amb un rosari amb ses mans.
Posem-mos així com ella i Déu mos assitirà.
La torreta és de la Seu, això jo ho veig ben clar.
La dama és la vostra flla ambe qui m’he de casar.—
Mentres deia eixes paraules, la corda se va amollar.
El jovenet no s’aguanta i de l’arbre cau dins mar.
Allà mateix el dimoni tot d’una el va anar a temptar.
-Jo te donaré or i plata i tu me treus de la mar.
Jo te donaré or i plata i una nau per navegar.
-Jo no vui ni or ni plata ni cap nau per navegar;
només vui que, quan te muires, tot ànima m’has d’entregar.
-Ni ara ni quan me muira la meva ànima tendràs.
L’ànima s’entrega a Déu i el meu cos és de la mar,
i la resta que me queda anirà allà on Déu voldrà.
I, pel camí que ets vengut, si vols, te’n poràs tornar.

Sa ximbomba vui sonar
de cap a cap d’es carrer
per veure si trobaré
qui la me vulga comprar.

Silvana se paseaba por la ramera florida.
Su padre que la miraba de un mirador que había:
-Silvana, si tú quisieras de tu padre ser querida,
te compraría una blusa, las mangas con perlas finas.
-Y las penas del infierno, padre, ¿quién la spagaría?
-El Padre Santo de Roma, qu ea los dos perdonaría.
-Y hay un Dios en el cielo que a los dos castigaría.-
Silvana se paseaba por la ramera florida.
-¿Qué tienes, pobre Silvana? ¿Qué tienes que estás tan triste?
-Si es verdad que sois mi madre, es justo que os lo diga:
Es que el traidor de mi padre hace días me persigue.
¿Te querrás poner mi ropa, día de Pascua Florida?
Yo me pondría la tuya, tú la mía llevarías.-
y se va al cuarto del Rey, cuarto donde el Rey dormía:
-Buenos días, Señor Rey. -¿Ya has llegado, hija mía?
Vente pronto a mi cama, vente a mi cama, chiquilla,
ven a acostarte a mi lado, Silvana, Silvana mía.
-No soy tu hija Silvana, no soy tu hija querida:
aquí tienes a tu esposa que soy tres veces parida.
Primero nació don Carlos, segundo doña María,
tercero nació Silvana que deseas por querida.
-Tú serás la redentora de todo el bien de mi vida,
porque has guardado bien limpia la tuya honra y la mía.