Jo no em pensava que tu
te demostrasses ingrat.
Aquest diumenge passat
me donares, estimat,
un glop qui és més amargat
que un sou de palo en dejú.
¿Que no tens pare ni mare?
Veiam de qui seràs fill!
Un temps que no hi ha perill
d’haver-lo enganat encara.
Aqueixa cara de ca,
peluda com la moneia,
negra com la ximeneia,
¿qui serà que la voldrà?