En sortir de la Calenda
a dur fonoi aniré
per la gent del meu carrer
que té tant de mal de ventre.
D’una branqueta cruixida
que allà dins vàrem trobar
un fuster en va judicar
de posts una gran partida.
No estigueu trista, mu mare,
i vós, mon pare, tampoc,
que tot passa; a poc a poc
passarà això tal vegada!