Un bover darrera es bous
sempre passa parenostros,
i en esser a ca’n Deu-sous:
per aquí se’n van es nostros.
En es carril, bona amor,
ningú s’ha romput cap vena;
en acabar sa vuitena
se paga es trebaiador.
Es dia que vaig segar
sa rota d’es meu al•lot,
me’n vaig dur mig camaiot
i gens gens ne vaig deixar.