-He estojada sa povora
per quan la’m demanareu.
-Estimat, no us avaneu,
que per ventura tendreu
es trebais que tengué En Gorra.
Una fadrina ha d’estar,
quan ralla amb s’enamorat,
com un roser carregat
de roses per olorar.
Ara som en es racó
d’es capdamunt d’aquest lloc.
Si trobau que he segat poc,
tirau sa fauç i treis-m’hó.