Altres cançons relacionades
Aquell putxet tan redó
que li diuen S’Estremera,
d’ençà que hi tenc sa quimera,
mai me cans de mirar-ló.
Ja no em veuràs emprar pinta
ni sa cara em rentaré
fins que vegi lo meu bé
que llaura en es sementer
de Son Vivot d’es Puig d’Inca.
Si t’embarquen, Bartomeu,
jo també ja som partida;
que sàpia fondre-hi ma vida,
no deixaré aquest cos teu.
Tradicionari de Mallorca
