Es meu conco cappelat
a l’instant se morirà.
¿Sabeu què me deixarà?
Es quatre cabeis d’es cap.

Que de traces tens, Maria,
per enflocar aquest capell!
Tant si és nou com si és vei,
li fas cobrar galania.

Quina amor tan infundada
que mos teníem jo i vós!
I ara, en encontrar-mós,
acalam es cap, tots dos,
i no mos miram de cara.