Mu mare sempre em demana
si vui esser capellà.
Jo li dic: -Sí fa, sí fa,
però amb una capellana.
Es bastiment de Corina
sol prendre aigo en corredor;
deu esser sa teva amor
que ve a veure’t, Catalina
A Son Roca m’és voltera;
si hi vaig, hi aniré adreçant.
De passes me faré envant
i de pensament enrere.