Un abre que no té fuies,
jo no hi voldria coir,
i no voldria per mi
fadrí que en festeja dues.
Sa branca d’aufabeguera
que tu em vares enviar,
¿saps a on la vaig posar?
A un ram per agranar,
a sa vorera de s’era.
Lo que em dóna pena a mi,
que he vist néixer es meus germans,
de petits han tornat grans,
casats i tenen infants,
i jo encara som fadrí.