Paula, te diuen Pauleta,
i ets un ramell de virtut.
A sa porta tens un pobre;
da-li, per Déu, la salut!
Ella és guapa i presum
i diu que no té peresa:
ella és segona pagesa
bona per penjar-hi es llum.
A sa meva amor estimada
l’han enviada a espadar;
dic: Senyor, com deu estar
de pols i borres tapada!