Quan allà dellà sereu,
a l'altra part de la mar,
una oronella veureu
que un record meu vos durà.
Jo m’és seguit somiar
s’estimat, de matinada,
quedar tota aconhortada
com si fos casada ja.
Vós sou qui portau la pauma
perque sou de les majors.
Oh Ruberts, poble ditxós,
per patrona hi estau Vós,
Verge Maria del Carme.