-Saps que estic d’enamorada,
i no t’ho gosava dir!
Juan, si fas una estada,
com aquesta que has feta ara,
ja no em trobaràs ací,
sinó que sentiràs dir:
-Tal jove m’han soterrada,
i tot n`´es causa un fadrí
que amb paraules l’ha campada.
N’hi deia molta vegada:
“Bona amor, fiau de mi!”
I ella deia que sí,
perque estava enamorada.
I n’hi ha pres, a la fi
com l’antena d’un molí,
que , en pegar-li trebolí,
roman tota espellisada
i no l’arriba a coir.-
Així me n’ha pres a mi,
per estar enamorada!

Anit farà bona lluna
i ets ametlers bones ombres;
jo n’he d’acompanyar una,
sa que manco se fa comptes.

Bona columna vaig perdre
quan mu mare se morí!
Mon pare és estat per mi
com un tió verd de pi
que no fa caliu ni cendra.