Tant com viuré duré dol,
porta i finestra tancada,
perque em som enamorada
d’un jove, i ara no em vol.
Sa meva dona primera
era un tresor reguardat;
sa que tenc és un mal cap:
no hi ha qui li vai darrere!
Jo festeig una al•loteta
que en es cap hi du argent viu,
i en arribar, sempre em diu :
“Estimat, jo som pobreta,
però tenc sa sang tan neta
com s’aigo que surt d’un riu”.