Porta que s’engalaverna
deu esser mala d’obrir.
Si es parents rallen de mi,
què ha de fer sa gent externa!

Hòstia consagrada,
en bones mans t’has posada,
tota feta de carn i sang;
la meva ànima vos coman,
que en el cel sia portada.
Oh càliç, tan divinal,
sang preciosa de Cristo,
no permeteu que jo visca
ni muira en pecat mortal.

A Aubocasse un segador
i a Son Pou una amitgera,
davall davall li té amor
d’aquella més vertadera.